1. Fes una síntesi de cadascun dels contes.
(Invasió Subtil i Altres Contes)
Aquest conte tracta sobre un home que està sopant a un hostal anomenat Punta Marina. De sopte se li acsta un japonés i li pregunta si pot asseure’s al costat i un cop els dos a taula, comencen a parlar durant una bona estona. El protagonista se sent fascinat per la facilitat del japonés per parlar l’idioma d’aquí i que s’hagués acostumat tan ràpid als costums occidentals.Després parla amb la seva dona i aquesta li diu que ho ha imaginat i que ha de ser una mentida.
(La Hiena)
El conte tracta sobre un oficial que es fa passar per un missatger per tal de matar un funcionari.Un cop trova al seu objectiu, li diu que no es mogui perque no vol que sofreixi, llavors li diu que li suggereixi un lloc on donarli i que sigui mortal, aquest li diu que a la nuca i mentre que l’assassí està mig a la lluna i distret, el funcionari li dóna un cop i el deixa inconscient.Per això el fiquen a la presó on li donen el nom de “ La Hiena” però ell no el vol i diu que el deixa per a un altra persona que entri a la presó.
2. Analitza el tipus de narrador.
(Invasió Subtil i Altres Contes)Es tracta d’un narrador en primera persona.
(La Hiena) Es tracta d’un narrador en primera persona perque descriu el punt de vista del protagonista que participa directament en la història.
dilluns, 16 de maig del 2011
Pere Calders. Anaís Ponce
1-Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies.
"Invasió subtil i altres contes"
Aquest conte parla sobre un home que estava sopant a l'Hostal Punta Marina,quan un japonès se li acosta i li demana si es podia seure's al seu costat. Aquest accepta i així començen a parlar. L'home no es podia creure's que un japonès parles tan bè l'idioma i més tard ho parla amb la seva dona que li diu que és un mal pensat, que realment no era japonès i que tot ho havia imaginat ell.
"La hiena"
Aquest conte comença quan el protagonista arriba a un edifici amb l'inteció de matar a un funcionari mentre és fa passar per un misstager que li vol entregar una carta de la seva amiga. El protagonista alhora de matar-lo li diu que no es mogui que sino li faria més mal i li faria patir, li pregunta un lloc del cos que sigui mortal i aquest li respon que la nuca i li ensenya on es. Tot així aprofitant que l'assassí està distret li dona un cop i el deixa insconscient. Quan arriba a la presò li posen el nom de la hiena.
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
"Invasió subtil i altres contes"
Narrador en primera persona. És pot observar en frases com “va asseure's a la meva taula”.
"La hiena"
El narrador és en primera persona, ens descriu tota la situació i ens dona la seva opinió.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
"Invasió subtil i altres contes"
L’home: desconfiat i estranyat. No es creu el que li passa pels ulls.
La dona: Es intel•ligent i astuta. Coneix molt bè al seu marit.
Japonès: En realitat no és japonès.
"La hiena"
La hiena: Protagonista del conte. Home insegur i molt piadós.
Funcionari: home astut que aconsegueix que no el matin.
Metge de la presó: Metge que ajuda a la reabilització del fort cop que rep el protagonista.
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
"Invasió subtil i altres contes"
Amb aquests contes es demostra l'actituda de Pere calders en front la realitat. Bè dotada per l'humor i per la ironia. La seva escritura és molt agil i amb moltes troballes de llenguatge.
"La hiena"
La presencia d'humor és el caracter més ple que es pot veure dins d'aquest conte. Tambè la utilitzaciño d'un llenguatge molt culte.
"Invasió subtil i altres contes"
Aquest conte parla sobre un home que estava sopant a l'Hostal Punta Marina,quan un japonès se li acosta i li demana si es podia seure's al seu costat. Aquest accepta i així començen a parlar. L'home no es podia creure's que un japonès parles tan bè l'idioma i més tard ho parla amb la seva dona que li diu que és un mal pensat, que realment no era japonès i que tot ho havia imaginat ell.
"La hiena"
Aquest conte comença quan el protagonista arriba a un edifici amb l'inteció de matar a un funcionari mentre és fa passar per un misstager que li vol entregar una carta de la seva amiga. El protagonista alhora de matar-lo li diu que no es mogui que sino li faria més mal i li faria patir, li pregunta un lloc del cos que sigui mortal i aquest li respon que la nuca i li ensenya on es. Tot així aprofitant que l'assassí està distret li dona un cop i el deixa insconscient. Quan arriba a la presò li posen el nom de la hiena.
2-Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun
"Invasió subtil i altres contes"
Narrador en primera persona. És pot observar en frases com “va asseure's a la meva taula”.
"La hiena"
El narrador és en primera persona, ens descriu tota la situació i ens dona la seva opinió.
3-Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració
"Invasió subtil i altres contes"
L’home: desconfiat i estranyat. No es creu el que li passa pels ulls.
La dona: Es intel•ligent i astuta. Coneix molt bè al seu marit.
Japonès: En realitat no és japonès.
"La hiena"
La hiena: Protagonista del conte. Home insegur i molt piadós.
Funcionari: home astut que aconsegueix que no el matin.
Metge de la presó: Metge que ajuda a la reabilització del fort cop que rep el protagonista.
4-Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors
"Invasió subtil i altres contes"
Amb aquests contes es demostra l'actituda de Pere calders en front la realitat. Bè dotada per l'humor i per la ironia. La seva escritura és molt agil i amb moltes troballes de llenguatge.
"La hiena"
La presencia d'humor és el caracter més ple que es pot veure dins d'aquest conte. Tambè la utilitzaciño d'un llenguatge molt culte.
dimecres, 11 de maig del 2011
Exercicis Sintaxi (Marc Romero i Guillem García CT1)
Marc Romero i Guillem García
Exercicis sintaxi
1. Text 1
Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
1.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
• Patètic : Atribut
• uns pantalons: Subjecte.
• ser alcalde: Complement predicatiu.
• amb "un resultat patètic”: CC Manera.
• de patètic: Complement de Règim Verbal.
• l'adjectiu: Complement Directe.
• brillant: Complement Predicatiu.
• una pinzellada d'exageració: Complement Directe.
1.2. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta
• et: CI
• te l': CD
• ho: CD
• el: CD
2. Text 2
Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.
2.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
• el sol: Subjecte.
• el món: Complement Directe
• Ens: Complement Indirecte.
• d’escuma: Complement de Règim Verbal.
• massa esgotat: Complement Predicatiu.
3. Text 3
És gairebé impossible la previsió del futur.
Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa addicional contra aquesta amenaça.
Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.
3.1. Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats
És: Impersonal.
poden condicionar: Canvis ambientals.
es degrada: La protecció natural de l’ozó.
agradi: aquest fet.
es viurà: Impersonal.
4. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:
a) M'agrada la música clàssica → Subjecte
b) Van parlar d'un tema molt interessant → Complement de Règim Verbal.
c) Els nens tornaven bruts de l'excursió → Complement Predicatiu.
d) Convides la Laia a la festa? → Complement Directe.
e) Convides la Laia a la festa? → CC. de Lloc
f) El poble és lluny d’aquí → Complement de l’adjectiu
g) El poble és lluny d’aquí → Atribut
h) Ens renya sovint → Complement Directe
i) Aviat passarà una processó → Subjecte
j)S’exposa a un perill molt gran → Complement de règim Verbal
k) Ens agraden els dolços → Complement Indirecte
l) Està molt content dels seus avenços → Complement Adverbial
m) La classe serà impartida per un nou professor → Complement Agent
n) És impossible que t’hagi dit això → Atribut
o) Van trobar el tresor per casualitat → CC manera
5. Sobre el complement predicatiu
5.1. Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:
a) En adonar-se’n del canvi, en Quim restà bocabadada
b) M’agraden ben cuites, les mongetes
c) Diuen els rumors que el nomenaran president del club
d) En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romangué capficada
e) No m’agrada gens que els tractin de beneits. No s’ho mereixen
f) Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos
g) Trobo aquests nois impertinents
h) La Pepa es mostrà tensa davant del tribunal
i) El Manel sempre duu la camisa bruta
Exercicis sintaxi
1. Text 1
Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
1.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
• Patètic : Atribut
• uns pantalons: Subjecte.
• ser alcalde: Complement predicatiu.
• amb "un resultat patètic”: CC Manera.
• de patètic: Complement de Règim Verbal.
• l'adjectiu: Complement Directe.
• brillant: Complement Predicatiu.
• una pinzellada d'exageració: Complement Directe.
1.2. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta
• et: CI
• te l': CD
• ho: CD
• el: CD
2. Text 2
Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.
2.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
• el sol: Subjecte.
• el món: Complement Directe
• Ens: Complement Indirecte.
• d’escuma: Complement de Règim Verbal.
• massa esgotat: Complement Predicatiu.
3. Text 3
És gairebé impossible la previsió del futur.
Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa addicional contra aquesta amenaça.
Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.
3.1. Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats
És: Impersonal.
poden condicionar: Canvis ambientals.
es degrada: La protecció natural de l’ozó.
agradi: aquest fet.
es viurà: Impersonal.
4. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:
a) M'agrada la música clàssica → Subjecte
b) Van parlar d'un tema molt interessant → Complement de Règim Verbal.
c) Els nens tornaven bruts de l'excursió → Complement Predicatiu.
d) Convides la Laia a la festa? → Complement Directe.
e) Convides la Laia a la festa? → CC. de Lloc
f) El poble és lluny d’aquí → Complement de l’adjectiu
g) El poble és lluny d’aquí → Atribut
h) Ens renya sovint → Complement Directe
i) Aviat passarà una processó → Subjecte
j)S’exposa a un perill molt gran → Complement de règim Verbal
k) Ens agraden els dolços → Complement Indirecte
l) Està molt content dels seus avenços → Complement Adverbial
m) La classe serà impartida per un nou professor → Complement Agent
n) És impossible que t’hagi dit això → Atribut
o) Van trobar el tresor per casualitat → CC manera
5. Sobre el complement predicatiu
5.1. Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:
a) En adonar-se’n del canvi, en Quim restà bocabadada
b) M’agraden ben cuites, les mongetes
c) Diuen els rumors que el nomenaran president del club
d) En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romangué capficada
e) No m’agrada gens que els tractin de beneits. No s’ho mereixen
f) Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos
g) Trobo aquests nois impertinents
h) La Pepa es mostrà tensa davant del tribunal
i) El Manel sempre duu la camisa bruta
dimarts, 10 de maig del 2011
Exercicis de sintaxi. Anaís Ponce.
Text 1
Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d’investidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
Patètic : Atribut
uns pantalons:Subjecte.
ser alcalde: Complement predicatiu.
amb "un resultat patètic”: CCManera.
de patètic: Complement de Règim Verbal.
l'adjectiu: Complement Directe.
brillant: Complement Predicatiu.
una pinzellada d'exageració: Complement Directe.
2. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta
et: CI
te l': CD
ho: CD
el: CD
Text 2
Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.
1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats el sol: Subjecte
el món: Complement Directe
Ens: Complement Indirecte.
d’escuma: Complement de Règim Verbal.
massa esgotat: Complement Predicatiu
Text 3
És gairebé impossible la previsió del futur.
Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa adicional contra aquesta amenaça.
Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.
1.Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats
És: Impersonal.
poden condicionar: Canvis ambientals.
es degrada: La protecció natural de l’ozó.
agradi: aquest fet.
es viurà: Impersonal.
2. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:
a) M'agrada la música clàssica : Subjecte.
b) Van parlar d'un tema molt interessant : Complement de règim verbal.
c) Els nens tornaven bruts de l'excursió: Complement Predicatiu.
d) Convides la Laia a la festa: Complement Directe.
e) Convides la Laia a la festa? CCLloc.
f) El poble és lluny d’aquí: CCLloc.COMPLEMENT DE L’ADJECTIU
g) El poble és lluny d’aquí: Atribut.CC LLOC
h) Ens renya sovint: Complement Directe.
i) Aviat passarà una processó: Subjecte.
j)S’exposa a un perill molt gran: Complement de Règim Verbal.
k) Ens agraden els dolços: Complement Indirecte.
l) Està molt content dels seus avenços: Complement Adjectival.
m) La classe serà impartida per un nou professor: ORACIÓ PASSIVA,C.AGENT
n) És impossible que t’hagi dit això: Complement Atributiu.
o) Van trobar el tresor per casualitat: CC de Casualitat.
Sobre el complement predicatiu
1.Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:
a) En adonar-se’n del canvi, en Quim restàbocabada
b) M’agradenben cuites, les mongetes
c) Diuen els rumors que el nomenaran president del club
d) En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romanguécapficada
e) No m’agrada gens que els tractin debeneits. No s’ho mereixen.
f) Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos
g) Trobo aquests noisimpertinents
h) La Pepa es mostràtensa davant del tribunal
i) El Manel sempre duu la camisabruta
Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d’investidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
Patètic : Atribut
uns pantalons:Subjecte.
ser alcalde: Complement predicatiu.
amb "un resultat patètic”: CCManera.
de patètic: Complement de Règim Verbal.
l'adjectiu: Complement Directe.
brillant: Complement Predicatiu.
una pinzellada d'exageració: Complement Directe.
2. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta
et: CI
te l': CD
ho: CD
el: CD
Text 2
Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.
1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats el sol: Subjecte
el món: Complement Directe
Ens: Complement Indirecte.
d’escuma: Complement de Règim Verbal.
massa esgotat: Complement Predicatiu
Text 3
És gairebé impossible la previsió del futur.
Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa adicional contra aquesta amenaça.
Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.
1.Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats
És: Impersonal.
poden condicionar: Canvis ambientals.
es degrada: La protecció natural de l’ozó.
agradi: aquest fet.
es viurà: Impersonal.
2. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:
a) M'agrada la música clàssica : Subjecte.
b) Van parlar d'un tema molt interessant : Complement de règim verbal.
c) Els nens tornaven bruts de l'excursió: Complement Predicatiu.
d) Convides la Laia a la festa: Complement Directe.
e) Convides la Laia a la festa? CCLloc.
f) El poble és lluny d’aquí: CCLloc.COMPLEMENT DE L’ADJECTIU
g) El poble és lluny d’aquí: Atribut.CC LLOC
h) Ens renya sovint: Complement Directe.
i) Aviat passarà una processó: Subjecte.
j)S’exposa a un perill molt gran: Complement de Règim Verbal.
k) Ens agraden els dolços: Complement Indirecte.
l) Està molt content dels seus avenços: Complement Adjectival.
m) La classe serà impartida per un nou professor: ORACIÓ PASSIVA,C.AGENT
n) És impossible que t’hagi dit això: Complement Atributiu.
o) Van trobar el tresor per casualitat: CC de Casualitat.
Sobre el complement predicatiu
1.Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:
a) En adonar-se’n del canvi, en Quim restà
b) M’agraden
c) Diuen els rumors que el nomenaran president del club
d) En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romangué
e) No m’agrada gens que els tractin de
f) Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos
g) Trobo aquests nois
h) La Pepa es mostrà
i) El Manel sempre duu la camisa
dilluns, 9 de maig del 2011
dijous, 7 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
Marc Romero; Exercicis del conte "La Sang"
Ex7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
El principal motiu pel qual aquest matrimoni ha fracassat, ha sigut per les infidelitats que es sospiten amb la seva companya de treball, també, perquè el marit tenia una actitud bastant incorrecte i desacertada amb ella.
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Un motiu podría ser perquè la seva companya de treball, viu en el mateix edifici que ells i això provoca que ella el deixi per gelosia bàsicament.
Un altre motiu podría ser també la culpa que creu la protagonista que té per la mort del seu pare.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
El més segur és que es formalitzi la ruptura entre les estacions de tardor i hivern perque els sentiments que tenen i les actituds que preñen, van molt relacionades amb la forma de ser de cada época de l’any. En aquest cas a l’hivern están sempre enfadats i es pot veure reflectit fàcilment.
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
El més possible és que la seva vida es trenqui quan ells están en mitjana edat entre els 40-50 anys. I en el text es relaciona amb unes camèlies, que diu que quan se separen, moren o es panseixen.
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
El principal motiu pel qual aquest matrimoni ha fracassat, ha sigut per les infidelitats que es sospiten amb la seva companya de treball, també, perquè el marit tenia una actitud bastant incorrecte i desacertada amb ella.
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
Un motiu podría ser perquè la seva companya de treball, viu en el mateix edifici que ells i això provoca que ella el deixi per gelosia bàsicament.
Un altre motiu podría ser també la culpa que creu la protagonista que té per la mort del seu pare.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
El més segur és que es formalitzi la ruptura entre les estacions de tardor i hivern perque els sentiments que tenen i les actituds que preñen, van molt relacionades amb la forma de ser de cada época de l’any. En aquest cas a l’hivern están sempre enfadats i es pot veure reflectit fàcilment.
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
El més possible és que la seva vida es trenqui quan ells están en mitjana edat entre els 40-50 anys. I en el text es relaciona amb unes camèlies, que diu que quan se separen, moren o es panseixen.
Anaís Ponce. Narrativa Catalana: Mercè Rodoreda
2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments personals, les dàlies i les estacions de l’any?
És una planta que va aparareixer gràcies al descobriment d'Amèrica. És una planta molt fàcil de cultivar, pero es desenvolupa en unes condicions extremes. Les fulles de la planta són ovalades i de color verd fosc. És una planta molt exòtica.
La dona que apareix als relats de Mercè Rodoreda és una dona que es sent tancada a casa i necessita sortir fora i veure les coses d'una altre manera.
Igual que les dàlies que s'han de col·locar al costat de la finestra.
És una planta que va aparareixer gràcies al descobriment d'Amèrica. És una planta molt fàcil de cultivar, pero es desenvolupa en unes condicions extremes. Les fulles de la planta són ovalades i de color verd fosc. És una planta molt exòtica.
La dona que apareix als relats de Mercè Rodoreda és una dona que es sent tancada a casa i necessita sortir fora i veure les coses d'una altre manera.
Igual que les dàlies que s'han de col·locar al costat de la finestra.
dimarts, 29 de març del 2011
Marc Romero, ( Exercicis Carme Riera) “Qui enviava flors a na Glòria?”
3. Situa l'espai i le temps de la narració:
L’espai d’aquesta narració el situem a Mallorca, on el protagonista poseeix una mansió .Podem dir també , una empresa en la qual treballa l’espòs de la Glòria.Personalment situaria el temps d’aquesta narració a la època de ppostguerra, perque ne un moment de la lectura esmenta l’aparició de carros i cotxes antics.
4. Quin és la varietat dialectal del text? Esmenta'n algunes caracter´sitiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l'atenció:
La varietat dialectal del text anterior, és el Mallorquí, perque apart de que ho esmenten al principi de la lectura, es pot diferenciar fàcilment.En quant a característiques que m’hagin cridat l’atenció, incluiria diferents paraules com per exemple la paraula formosa, referint-se a alguna cosa que és bonica, o bella I finalment com a característiques morfosintàctique , el principal tret que s’hi aprecia, són els articles, com per exemple el “na” referint-se al article “la” o el “ca” per dir a casa de ....
L’espai d’aquesta narració el situem a Mallorca, on el protagonista poseeix una mansió .Podem dir també , una empresa en la qual treballa l’espòs de la Glòria.Personalment situaria el temps d’aquesta narració a la època de ppostguerra, perque ne un moment de la lectura esmenta l’aparició de carros i cotxes antics.
4. Quin és la varietat dialectal del text? Esmenta'n algunes caracter´sitiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l'atenció:
La varietat dialectal del text anterior, és el Mallorquí, perque apart de que ho esmenten al principi de la lectura, es pot diferenciar fàcilment.En quant a característiques que m’hagin cridat l’atenció, incluiria diferents paraules com per exemple la paraula formosa, referint-se a alguna cosa que és bonica, o bella I finalment com a característiques morfosintàctique , el principal tret que s’hi aprecia, són els articles, com per exemple el “na” referint-se al article “la” o el “ca” per dir a casa de ....
dilluns, 28 de març del 2011
Narrativa Catalana: Carme Riera. Anaís Ponce.
4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen.
Crec que si és un relat que parla sobre l'amor lèsbic ja que hi han fragments en el que ho expressa. Explica que en aquell moment no estava ben vist aquest amor i la gent no ho comprenia i les tractava malament.
Exercicis sobre el conte “Qui enviava flors a na Glòria?”
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit, la Gloria surt amb el Hans, un noi que li regala ocells dissecats perquè segons ell son molt bonics, però ells dos desapereixen la mateixa nit i la policia obre una investigació i pregunta a l'amiga, l'Aina que explica com era la Gloria abans d'aquest fet i com va passar la nit que va succeeir. Al cap d'un més la policia descobreix el cos de la Gloria i d'en Hans embalsamats gracies a uns excursionistes.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora és l'Aina, tambè protagonista d'aquest relat i explica els fets com ella els viu i els sent. El punt de vista és intern, ja que explica la narració en primera persona incluent petits diàlegs.
Crec que si és un relat que parla sobre l'amor lèsbic ja que hi han fragments en el que ho expressa. Explica que en aquell moment no estava ben vist aquest amor i la gent no ho comprenia i les tractava malament.
Exercicis sobre el conte “Qui enviava flors a na Glòria?”
1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració
Una nit, la Gloria surt amb el Hans, un noi que li regala ocells dissecats perquè segons ell son molt bonics, però ells dos desapereixen la mateixa nit i la policia obre una investigació i pregunta a l'amiga, l'Aina que explica com era la Gloria abans d'aquest fet i com va passar la nit que va succeeir. Al cap d'un més la policia descobreix el cos de la Gloria i d'en Hans embalsamats gracies a uns excursionistes.
2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?
La narradora és l'Aina, tambè protagonista d'aquest relat i explica els fets com ella els viu i els sent. El punt de vista és intern, ja que explica la narració en primera persona incluent petits diàlegs.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Les Avantguardes. Anaís Ponce.
L'avantguardisme és un innovador que precedeix els altres i obre camins nous cap al futur. Les seves característiques són les següents:
-Intent de destruir l'art
-Concepció de l'art com a recerca i experimentació de noves formes artístiques.
-Ús de mètodes d'agitació col·lectiva.
-Voluntat de modernitat i obsessió pel futur al qual els avantguardistes es volen anticipar.
Moviments d'avantguarda
El Cubisme és un dels moviments artístics desenvolupat entre 1907 i 1914. Va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta.
El futurisme fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti.Va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica.
El dadaisme va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.
El superrealisme va aparèixer a França amb un manifest del poeta André Breton, publicat l'any 1924. Va ser una revolució ontegral destinada a alliberar la ment humana per mitjà de la unificació de la realitat exterior amb la realitat interior.
Mocador d'olor
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
En aquest poema es poden veure els efectes de l'amor, ja que ell descriu aquest sentiment. Pertany al llibreEl poema de la rosa als llavis publicat al 1923 per Joan Salvat-Papasseit.
-Intent de destruir l'art
-Concepció de l'art com a recerca i experimentació de noves formes artístiques.
-Ús de mètodes d'agitació col·lectiva.
-Voluntat de modernitat i obsessió pel futur al qual els avantguardistes es volen anticipar.
Moviments d'avantguarda
El Cubisme és un dels moviments artístics desenvolupat entre 1907 i 1914. Va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta.
El futurisme fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti.Va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica.
El dadaisme va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.
El superrealisme va aparèixer a França amb un manifest del poeta André Breton, publicat l'any 1924. Va ser una revolució ontegral destinada a alliberar la ment humana per mitjà de la unificació de la realitat exterior amb la realitat interior.
Mocador d'olor
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
En aquest poema es poden veure els efectes de l'amor, ja que ell descriu aquest sentiment. Pertany al llibreEl poema de la rosa als llavis publicat al 1923 per Joan Salvat-Papasseit.
dilluns, 14 de febrer del 2011
diumenge, 13 de febrer del 2011
dimarts, 18 de gener del 2011
Anaís Ponce. Exercici 7
7. Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista:
Diferències: En el text d'Aigües encantades, la protagonista es sent malament pel refús dels seus pares i la relació amb les seves idees. En canvi, a L'alegria, el protagonista no té ningu que li digui coses en contra del seu pensament.
Semblances: En els dos textos, els potagonistes senten que la societat on viuen no és la millor per a ells. (Cecília es veu obligada a estar amb els seus pares, i Joanet es resigna la prosa.
Diferències: En el text d'Aigües encantades, la protagonista es sent malament pel refús dels seus pares i la relació amb les seves idees. En canvi, a L'alegria, el protagonista no té ningu que li digui coses en contra del seu pensament.
Semblances: En els dos textos, els potagonistes senten que la societat on viuen no és la millor per a ells. (Cecília es veu obligada a estar amb els seus pares, i Joanet es resigna la prosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)