Exercici 6. Dossier modernisme.(Marc Romero)

Apartir del fragment d’Aigües encantades, redacta en unes deu línies, les característiques del teatre modernista.

El modernisme el que vol aconseguir, és canviar completament una societat, modernitzarla i transformarla completament a causa de que creuen que la societat en la que es troven està endarrerida.Volía transformar la societat desde una molt tradicional, fins a una modernitzada i nacional.

El modernisme utilitzava el teatre com a Font per a difundir les idees en un àmbit públic i en el que molta gent  se n’adonés dels canvis que es volien dur a terme.Tenim com a exemple el fragment anterior d’Aigües encantades, que es una representació teatral. Es considera un teatre naturalista ja que expressa idees realistes de casos de situacions socials, revoltes i injustícies.

La pineda

ACTIVITATS CATALÀ:        (Maria Soto)

Exercici 5: Fes una paràfrasi del poema. Després interpreta el seu significat tenint en compte la ideologia modernista:

El poema explica com un grup de persones caminen pel bosc i obsrven tota la naturalesa que els envolta.

És un poema modernista simbòlic, ja que es centra molt ens descriuren`s el paisatge i ens crear-nos una imatge magnífica i idíl·lica del bosc.

Modernisme. Exercici 2 i 3. Anaís Ponce

2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme:

1)Baudelaire es compara a d’albatros. Descriu la imatge resultant del poeta i la imatge que dona de la societat. Relaciona-la amb la de l’artista modernista.El que vol expressar és que la societat humana s'expressa superior als altres essers vius (en aquest cas d'albatrós). El que trasmet aquest poema és una crítica a la societat (característica modernista)

2)Analitza l’actitud de Joan Maragall respecte el poder central. Relaciona aquesta actitud amb una de les dues tendències del modernisme.La seva actitud és de tristessa amb Espanya, així que remarca amb el sarcasme el català. La tendència és la del regeneracionisme.

3)Comentari de text”desolació”.

a)Explica, a  partir del mateix desenvolupament del poema i amb l’ajut d’un diccionari de símbols, quin és el valor simbòlic de l’arbre.
L'arbre està venerat com l'esperit de la natura per els pobles indoeuropeus, i és un element de bon temps o de pluja.
b)Quin és l’argument del sonet? Com es distribueix en les seves parts?
L'autor és representa com l'arbre, amb el qual veu la seva propia destrucció. Per aixó mateix el titol del poema "Desolació".
c)En els últims versos, el poeta fa una declaració de principis sobre el valor de la poesia? Quina és?
La declaració que fà és que ell és qui controla els seus propis actes i així es crea a ell mateix, peró al mateix temps la seva societat i el seu entorn el va matan poc a poc.
d)Analitza la mètrica12A,12B,12B,12A,12C,12D,12D,12C,12E,12E,12F,12E,12E,12F. Sonet. Rima consonant. Versos alexandrins.


4)Busca deu paraules en el poema la pineda que et resultin de difícil comprensió, busca el significat en un diccionari i copia’l.
Cisellada: Gran quantitat de cisells.
Ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus.
Irisacions: Acció d’irisar; l’efecte.
Mesa: Brotada.
Esmaragda:Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant.
Soca: Tronc de l’arbre.
Ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
Arraulides: Encongides.
Testa: Dret i rígid.
Aurèa: Semblant a l'or.

3. Escriu un text que plantegi com la societat tracta la gent gran. Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
Victor Català amb aquest poema vol fer una crítica a la societat per com tracta a la gent gran. Ja que com ja no poden fer tantes coses com treballar al ser més grans, doncs la societat els veu com una càrrega.
Al text es pot observar com l'àvia no és atessa per ningún i no té companyia, només un noi que li dona de menjar sopa i vi. Ella narra com ho passa a la cadira de rodes, ja que com és tetraplégica doncs no es pot moure. Finalment, la vella mor cremada per un incendi a la seva llar, peró tothom pensa que així està millor i més feliç, ja que quan estaba viva no podia moure's.
Ara aquesta situació és impensable ja que hi ha molts medis per fer-se càrrec de la gent gran. Com per exemple residencies d'ancians o gent jove (majoritariament) que per guanyar una mica de diners doncs cuida gent gran.









 

 







 

Modernisme Exercici 4. (Marc Romero)

4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

Victor Català, Solitud.

Tracta sobre una dona, Mila que es casa amb un home gandul i antipàtic que acepta una feina d’hermità en una petita esglèsia.

Hi han dos tipus de personatjes. Per una banda hi ha el Gaietà , que és el símbol de la bondad, i per altra tenim l’Ànima , que és completament el contrari, el sentiment de mal i de violencia.

La tragèdia comença quan Ànima assessina a Gaietà i posteriorment viola a Mila.

Per això Mila decideix abandonar i s’enva cap a les terres baixes creient que allà trobara la llibertat. Tot això és provocat per una visió molt pesimista del món rural.

Victor Català., Drames Rurals.

Són un conjunt de dotze drames escrits en prosa que tenen com a tema principal el ruralismo simbòlic típic del modernismo. La història tracta sobre el matrimoni, sobre les marginacions que pateixen les dones i les dificultats per adaptar-se a la vida conjugal. La dona busca un refugi en el matrimni, un lloc en el que se sent segura sempre sota el poder del marit, i tot per a  que no se senti exclusa de la societat.

Aquesta obra esposa la lluita contínua contra la societat de l’època i la naturaleza .

Els Sots Ferèstecs. Ramon Caselles.

Tracta sobre un capella molt jove (Llatzer) , que s’oposa contra els habitants del seu poble icontra lanatura i per això ha de lluitar contra elles, fets propis del modernisme.

El protagonista intenta apropar-se a la societat pero de cap de les maneres aconsegueix que aquesta evolucioni, per lo tant fracasa.

L’obra ens vol parlar sobre el fracas del protagonista en el intent de canviar una  societat en la que ell es veu apartat.

ACTIVITATS CATALÀ:  Maria Soto

1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” (text 3) que trobaràs en aquest enllaç  i realitza els exercicis 1-6.

1.1. Quin és el tema principal del conte?

El conte explica la desafortunada historia de la vella de Cal Manyo. Cal Manyo és una casa de pagès on viuen la vella, el seu fill, la seva jove i les seves netes. Un dia està al poble i enmig de la carretera té un atac. Un carro l’atropella deixant-la paralítica. A casa seva, la seva família es com si tingués ganes de que la vella morís, ja que no volen cridar al metge per les ferides. La vella tot i no poder parlar, sent i veu, i se sent molt infeliç ja que la seva família passa d’ella i només fan el just i necessari per ella, com és per exemple alimentar-la. La deixen tot el dia al porxo, faci fred o calor, i quan arriba el vespre la porten al llit. Així dia rere dia. Finalment  un dia d’estiu que fa molta calor, la vella es troba al porxo i comença a veure com surt fum de la casa i observa que s’està calant foc, ella immòbil degut al seu accident intenta fugir, però no ho aconsegueix i mor.

1.2. Explica les característiques més importants dels personatges.

La família de la vella no sembla que mostri gaire interès pel seu benestar, ja que fan la seva vida com si ella no hi fos. Els gestos més insignificants que fan per a ella, els fan per obligació, ja que la jove en una ocasió es queda a casa esperant que la vella mori. Un altre exemple d’això és quan la seva jove li està donant el sopar i la vella l’intenta dir alguna cosa mirant-la als ulls, però la jove ni la mirava. La vella durant tota la seva vida va acumulant desgràcies fins que arriba al seu fi.

 1.3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:

1. La vella pateix un atac, cau a la carretera

2. Una vegada al terra l’atropella un carro

3. El carreter baixa del carro i fa espetegar un roc al braç de la vella.

4. Quan Baldiri la porta a casa, la seva família no vol cridar a un metge, ja que volen que mori.

5. Quan la vella està a casa s’intenta comunicar amb la seva jove, però aquesta ni la mira.

6.  La vella un dia al porxo, comença a veure sortir foc i finalment mor cremada.

1.4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.

La gent del poble es plany per tots els béns que ha perdut la família al cremar-se la casa, però de la vella ningú es plany ja que segons el poble ja li havia arribat l’hora de morir. En aquest món ella, degut a la seva malaltia ja no hi feia res i no era útil. 

1.5. Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?

Jo crec que ho fa amb la única finalitat de conèixer des de ben a prop la vida de la vella i com se sent davant de tots aquells fets que la fan cada dia més infeliç. Aquesta descripció detallada de tots els elements que apareixen en el conte ens fan acostar-nos més a la realitat viscuda per aquella pobre dona i la seva família.

1.6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.
6. Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte? 

* Batuda: Conjunt de feines que es feien a l’era des que s’estenien les garbes fins a separar el gra de la palla. (pròpia del món rural)

* Garrí: Porc petit. (pròpia del món rural)

* Canyís: Teixit, reixat, fet de canyes, vímets, etc. (pròpia del món rural)

* Orrellana: Tros de préssec o d’albercoc assecat a l’aire i al sol. (pròpia del món rural)

* Ferramenta: Conjunt de les peces de ferro que entren en la confecció d’una cosa.

* Xacrós: Que pateix una xacra o xacres. Un vell xacrós.

* Congriar: Formar per acumulació de diversos elements

* Esfinx: Persona que no deixa endevinar el seu pensament, de caràcter enigmàtic i inescrutable.

* Cofurna: Casa o habitació petita, pobra, fosca.

6. La impressió que he tingut en acabar de llegir el conte, és que la pobre vella se sent molt sola ja que ningú mira pel seu benestar i inclús alguna vegada que altre la seva jova s’ha oblidat de donar-li de menjar o de fer-la orinar per exemple. Tothom pensa que ja ha arribat l’hora de que mori i per aquest motiu ja ningú mira per ella.

El modernisme. Marc Romero

TEXT 4, PREGUNTA 2, 3, 4 i 5

2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

La poesia es mostra com a un element d’alliberament, de pau i amb el que es fa posible la imaginació, en canvi, la prosa vindria a significar tota l’altre part de la societat que es deixa anar per les normes i les idees simples dels burgesos.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Clarament sacralitza la poesia com a “Santa Lluita” i la “Santa Poesia”

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Demostra una gran actitud de menyspreu i de despreci envers els burgesos definint-los com a un “Gran Ramat”. Els defineix també com a un grup de persones que nomes es preocupen per les coses materials i per això té aquesta actitud cap a ells.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

Se li atribueux una funció de refugi a banda de la gent que no comprenía l’art, d’espai on la gent que seguía les idees modernistas podía aillar-se per tal de poder desenvolupar la seva imaginació, escriure, i poder reflexionar sobre una millota de la societat en la que es veien inclosos.

El modernisme. Anaís Ponce

Text 1, pregunta 4 i 5. Text 4, pregunta 1. 

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Ell proposa els països del Nord, ja que diu que ens ensenyaran el camí correcte. El motiu d'aquesta tria és perque aquests països no han necesitat cap influencia per estar tan bé com estan.

5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

-Fer un canvi respecte el renaixement, perque ell expressa que ja cansa aquest tipus d'estil, i que no és com abans.
-Mirar cap al futur i no tant al passat.
-Utilitzar coses bones a partir del que ens han ensenyat.
-Centre de cultura.
-Agafar exemple de la classe obrera catalana

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:

MODERNISTES-SOCIETAT
Poesia-Poca llibertat
Sol i llum-Boira
Els reprimeix el moviment-Sentit comú
Art per l'art-L'art abans de la renaixença
"pervindre"-Esteticisme
Somni-Esforç
Don Quixots-Els modernistes
Simbolistes-Mansos
Amor a la provincia-A la nostra terra

 

Els modernismes

El Modernisme: Jaume Brossa       Maria Soto

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

* Jaume Brossa creu que en el període de la Renaixença, els autors literaris  van donar massa importància al passat utilitzant models arcaics, per tant impedint que la seva producció literària avancés conforme als temps  en que estaven vivint.

* L’autor creu que la cultura d’una generació ha d’agafar tot lo bo del patrimoni de la generació anterior, però si aquesta porta un patrimoni dolent, és millor començar de nou i ignorar valors que facin que la societat vagi enrere, per tal de millorar la creació de l’obra artística. Diu que les generacions passades ens van deixar un lema que no donava peu a la imaginació i que això provocaria que la literatura s’estanqués.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

* Jaume Brossa creu que s’ha de tenir en compte el passat, només fins el punt que aquest ens pugui beneficiar i ens ajudi avançar. Diu que s’ha de renovar tot allò que sigui molt antic i que ja no s’adapti a les necessitats literàries de l’època, que s’ha d’innovar i créixer: “A èpoques noves, formes d'art noves.”

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

* l’autor creu que qui ha de tenir un paper important en la recuperació cultural de Catalunya ha d’estar la massa anònima, és a dir els ciutadans ja que són els únics que podem aportar noves idees.  Ell considera que l’aristocràcia i la burgesia són els dos sector que han obtingut més riquesa a costa de la creació d’altres persones i que per això cal deixar-los de banda i enfocar la vista cap als ciutadans.

hola!

Benvinguts al nou blog de Català fet per el Marc Romero, la Maria Soto i l'Anaís Ponce. Esperem que us agradi.