dilluns, 20 de desembre del 2010


ACTIVITATS CATALÀ:  Maria Soto
1. Llegeix el conte de Víctor Català “la vella” (text 3) que trobaràs en aquest enllaç  i realitza els exercicis 1-6.

1.1. Quin és el tema principal del conte?

El conte explica la desafortunada historia de la vella de Cal Manyo. Cal Manyo és una casa de pagès on viuen la vella, el seu fill, la seva jove i les seves netes. Un dia està al poble i enmig de la carretera té un atac. Un carro l’atropella deixant-la paralítica. A casa seva, la seva família es com si tingués ganes de que la vella morís, ja que no volen cridar al metge per les ferides. La vella tot i no poder parlar, sent i veu, i se sent molt infeliç ja que la seva família passa d’ella i només fan el just i necessari per ella, com és per exemple alimentar-la. La deixen tot el dia al porxo, faci fred o calor, i quan arriba el vespre la porten al llit. Així dia rere dia. Finalment  un dia d’estiu que fa molta calor, la vella es troba al porxo i comença a veure com surt fum de la casa i observa que s’està calant foc, ella immòbil degut al seu accident intenta fugir, però no ho aconsegueix i mor.
1.2. Explica les característiques més importants dels personatges.
La família de la vella no sembla que mostri gaire interès pel seu benestar, ja que fan la seva vida com si ella no hi fos. Els gestos més insignificants que fan per a ella, els fan per obligació, ja que la jove en una ocasió es queda a casa esperant que la vella mori. Un altre exemple d’això és quan la seva jove li està donant el sopar i la vella l’intenta dir alguna cosa mirant-la als ulls, però la jove ni la mirava. La vella durant tota la seva vida va acumulant desgràcies fins que arriba al seu fi.
 1.3. Sobre la vella es van amuntegant un conjunt de circumstàncies negatives que acaben amb la seva mort. Enumera-les:

1. La vella pateix un atac, cau a la carretera
2. Una vegada al terra l’atropella un carro
3. El carreter baixa del carro i fa espetegar un roc al braç de la vella.
4. Quan Baldiri la porta a casa, la seva família no vol cridar a un metge, ja que volen que mori.
5. Quan la vella està a casa s’intenta comunicar amb la seva jove, però aquesta ni la mira.
6.  La vella un dia al porxo, comença a veure sortir foc i finalment mor cremada.


1.4. Comenta les dues darreres ratlles del conte, que vénen a confirmar la caracterització de la gent del camp que hem anat veient durant la lectura.

La gent del poble es plany per tots els béns que ha perdut la família al cremar-se la casa, però de la vella ningú es plany ja que segons el poble ja li havia arribat l’hora de morir. En aquest món ella, degut a la seva malaltia ja no hi feia res i no era útil. 

1.5. Víctor Català descriu detalladament la situació, els petits fets quotidians, les sensacions i els pensaments de la vella. Amb quina finalitat ho fa?

Jo crec que ho fa amb la única finalitat de conèixer des de ben a prop la vida de la vella i com se sent davant de tots aquells fets que la fan cada dia més infeliç. Aquesta descripció detallada de tots els elements que apareixen en el conte ens fan acostar-nos més a la realitat viscuda per aquella pobre dona i la seva família.

1.6. Fes una llista de totes aquelles paraules de les quals desconeixes el significat i busca-les al diccionari. D'entre les paraules desconegudes assenyala aquelles que són pròpies del món rural i aquelles que et semblen pròpies de la parla empordanesa.
6. Quina és la primera impressió que has tingut en acabar la lectura del conte? 

* Batuda: Conjunt de feines que es feien a l’era des que s’estenien les garbes fins a separar el gra de la palla. (pròpia del món rural)

* Garrí: Porc petit. (pròpia del món rural)

* Canyís: Teixit, reixat, fet de canyes, vímets, etc. (pròpia del món rural)
* Orrellana: Tros de préssec o d’albercoc assecat a l’aire i al sol. (pròpia del món rural)
* Ferramenta: Conjunt de les peces de ferro que entren en la confecció d’una cosa.
* Xacrós: Que pateix una xacra o xacres. Un vell xacrós.
* Congriar: Formar per acumulació de diversos elements

* Esfinx: Persona que no deixa endevinar el seu pensament, de caràcter enigmàtic i inescrutable.
* Cofurna: Casa o habitació petita, pobra, fosca.
6. La impressió que he tingut en acabar de llegir el conte, és que la pobre vella se sent molt sola ja que ningú mira pel seu benestar i inclús alguna vegada que altre la seva jova s’ha oblidat de donar-li de menjar o de fer-la orinar per exemple. Tothom pensa que ja ha arribat l’hora de que mori i per aquest motiu ja ningú mira per ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada